Llop marsupial

Llop marsupial

Thylacinus cynocephalus
Dos llops marsupials a principis del segle XX
Dades
Longitud	160 cm
Alçada	60 cm
Pes	19,7 kg
Període
Plistocè - recent[1]
Estat de conservació
Extint (1936)
UICN	21866
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Dasyuromorphia
Família	Thylacinidae
Gènere	Thylacinus
Espècie	Thylacinus cynocephalus (Harris, 1810)
Nomenclatura
Sinònims	T. breviceps T. communis T. harrisii T. rostralis T. striatus Dasyurus cynocephalus Dasyurus lucocephalus Didelphis cynocephala
Protònim	Didelphis cynocephala
Significat	Animal amb butxaca cinocèfal
Distribució
Mapa de distribució a Tasmània
Endèmic de	Tasmània
Mida

El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) és un marsupial carnívor extint que habitava el continent australià i les illes de Tasmània i Nova Guinea. L'últim individu viu fou atrapat el 1930 a Tasmània. Sovint és conegut com a tigre de Tasmània (per les ratlles que tenia a la part baixa de l'esquena) o llop de Tasmània (pel seu aspecte caniforme). En consten diversos noms en les llengües dels aborígens de Tasmània, incloent-hi coorinna, kanunnah, cab-berr-one-nen-er, loarinna, laoonana, can-nen-ner i lagunta. El palawa kani, una llengua planificada desenvolupada a la dècada del 1990, s'hi refereix com a kaparunina.

El llop marsupial s'extingí al continent australià milers d'anys abans de l'arribada dels colons europeus, però sobrevisqué a Tasmània juntament amb altres espècies endèmiques, incloent-hi el diable de Tasmània. Generalment se sol culpar la caça intensiva, motivada per recompenses, de la seva extinció, però hi podrien haver contribuït altres factors, com ara les malalties, la introducció dels gossos o l'ocupació del seu hàbitat pels éssers humans. Tot i que oficialment se'l considera extint, encara hi ha qui diu haver-lo vist.

Com els tigres i llops de l'hemisferi nord, el llop marsupial era un depredador alfa. Sent un marsupial, no tenia relació amb aquests mamífers placentaris, però a causa de l'evolució convergent, presentava la mateixa forma general i les mateixes adaptacions. El seu parent vivent més proper és el diable de Tasmània.

Juntament amb l'opòssum aquàtic, el llop marsupial era un dels dos únics metateris dotats de marsupis tant en els mascles com en les femelles. Els mascles tenien un marsupi que protegia els seus òrgans externs quan corrien entre bardisses.